Ailant (Ailathus altissima)

L’ailant és un arbre originari del sud de la Xina. Es tracta d’un arbre caducifoli dioic, que pot assolir 25 m d’alçada, amb una escorça grisa. Les fulles, que desprenen una forta olor en tocar-les, són compostes imparipinnades, formades per un nombre d’entre 11 a 25 folíols amples, ovats o lanceolats.  Les flors són petites i disposades en panícules (inflorescències) de fins a 30 cm de llarg. Els exemplars que produeixen flors (femelles) solen tenir grans panícules de sàmares que perduren fins ben entrat l’hivern i generen llavors que es dispersen amb gran facilitat. L’ailant també té gran capacitat de rebrot a partir de l’arrel, fet que fa tingui un creixement vegetatiu important i generalment s’acabin formant grans rodals.

A Catalunya és una espècie àmpliament establerta, ja que havia estat usada per a jardineria i a més s’estén amb facilitat, pel seu caràcter invasor. Apareix amb freqüències molt diverses: sol ser abundant als espais periurbans, vorals de carreteres i ambients de ribera alterats i en canvi apareix més rarament als grans espais forestals. Té requeriments edàfics i hídrics baixos que permeten que s’estableixi a molts tipus d’ambients. 

L’ailant està inclòs al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores (d’acord amb el Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores), fet que determina la prohibició de la seva comercialització, transport i plantació, així com d’altres prohibicions en relació amb la tinença.

Convé dur a terme l’eliminació dels poblaments naturalitzats d’aquesta espècie seguint protocols de control elaborats per experts i obtenint les autoritzacions corresponents en cada cas.

Distribució original: Xina

Vies d’entrada i expansió:

  • Introducció amb finalitats ornamentals i per fixar terrenys inestables de carrers i carreteres.
  • Dispersió per llavors que es dispersen amb facilitat (vehicles, vent, aigua….) i rebrot de l’arrel. Arbre dioic.

Impactes:

  • Altera el funcionament de l’ecosistema forestal.
  • Poques dificultats d’adaptació, afecta a un gran rang d’ambients.
  • Desplaça la vegetació natural preexistent o dificulta la regeneració.
  • Espècie molt competitiva per l’espai i la llum.
  • Posseeix toxines en fulles i escorça que inhibeix el creixement d’altres espècies.
  • Dany a clavegueres, fonaments dels edificis…
  • Olor fètid, especialment els brots joves en comparació amb les fulles de la capçada. 
  • Si hi ha abelles, la mel té un sabor desagradable.